Fotos Perpinyà

Foto de Ed Ou que trobem a la exposició de "Hijos de los Hombres". La foto ens mostra en Awil Saleh Osman, un nen de dotze anys que té una metralleta amb la qual lluita cada dia contra el Govern.

Fotos Perpinyà

Exposició de Barbra Davidson, Los Angeles Times "Atrapados entre dos fuegos" . La imatge mostra com la família d'un nen mort de cinc anys, deixa anar un colom el dia del seu enterrament després de ser disparat al cap el dia de Halloween.

Fotos Perpinyà

Exposició: World Press Photo. el fotògraf, Pietro Masturzo, ens mostra dos nens afrcans entre uns canaris quan aquests alcen el vol.

Fotos de Perpinyà

Exposició "La Primavera Árabe. El fotògraf, Patrick Robert, ens mostra un camp de refugiats entre Líbia i Tuníssia on hi ha diversos Sub-Africans que han sufert atacs racistes.

Fotos Perpinyà

Fotografia de Nagatori, feta el dia del desastre desde un helicopter. Forma part de l'exposició " Days Japan" i és del fotògraf Koichiro Tezuka

Fotos Perpinyà

Exposició "Sea Soul": Foto de Brian Skerry. Foca de 14 dies d'edat de les costes de Canadà.             

Reflexió sobre l'Homo Videns

Una imatge és l'aparença visible d'un objecte mitjançant qualsevol procediment que permeti generar formes i tonalitats a sobre d'un suport manipulant un determinat material (dibuix, escultura, fotografia...).

Estudiem la definició d'imatge quan en realitat som la generació que més en sap, d'imatges. Desde que es va crear la televisió, es va inventar l'ordinador i el videom, vivim tal com deia l'escriptor Ital Calvino, “sota una pluja ininterrumpuda d'imatges”. És sorprenent el número d'imatges que una persona normal pot arribar a rebre, a veure, en un dia, però, de debó processem i entenem tota la informació que ens brinden aquestes imatges? No. No tenim temps, ens tornariem bojos si només ens paréssim a analitzar tots els 92 anuncis que veiem en un dia, és impossible, per tant, tendim a “veure sense entendre”. Ens hem convertit en humans passius els quals es paren davant una pantalla per matar el temps i prou. Tan se val si posen les notícies, “El Hormiguero” o “El Barco”, amb les quatre hores de mitjana que passa un espanyol davant la televisió amb prou feines recordarà el que ha vist a a la tele avui d'aquí a quinze dies. A vegades, inclús, no fan res de bo ni interessant, però tot hi això romanem davant el televisor, sense concentrar-nos en res, realitzant l'acció que menys fa treballar el nostre cervell.

L'homo sapiens, el d'abans, el que agafava la cultura, els valors i destinava la major part del seu temps a llegir, ara s'ha convertit en el nou homo videns, un nou homo l'activitat principal del qual és mirar pantalles.