història de 12 imatges- Fets Paranormals.

 Hi havia una vegada dues germanes que compartien un gos.

 Normalment el treia a passejar la germana gran,

 però aquell dia el va treure a passejar la germana petita

 ja que era la que se l'estimava més.

 Al prinicipi el gos estava tranquil i content, però de sobte

 es va quedar parat i es va espantar molt. Els ulls li van començar a guspirejar

 i acte seguit una plataforma el va començar a elevar de terra.

 Va ser segrestat per uns éssers no identificats d'un altre planeta

 que van endur-se'l cel amunt, cap a l'espai.

Aquesta és l'última foto que es van fer junts. Mai més l'han tornat a trobar.

AUTORETRATS

Aquesta sóc jo: m'he fet aquesta foto ja que l'imatge de l'ordinador d'una platja es refereix al meu nom "MAR" i que m'agrada anar a la platja i els auriculars són perquè una de les coses que m'agraden més és la música.

El meu futur: quan sigui gran no sé què faré ni on viuré, però el que si que m'agradaria és poder viarjar molt. M'encanta!

La meva mare de jove: Aquí hi surt la meva mare amb 19 anys estudiant economia. He intentat assemblar-m'hi però em sembla que retiro més cap ala banda del meu pare...en tot cas el que sí que he copsat bastant és la cara de concentració no? Em vaig tirar la foto amb el llibre de matemàtiques davant!

El millor moment del dia: Per mi el millor moment del dia és a les sis de la tarda quan, després d'estudiar i fer els deures, me'n vaig a córrer.

La Promenade: Aqeust famós quadre de Claude Monet, un pintor impressionista francès.

retrat robot i dibuix scribber

Isomètrica

AIXAFEM EL FAIXISME

AIXAFEM EL FAIXISME-PEREN CATALÂ PIC (1936)
Cartell en blanc i negre on hi destaquen tres símbos. El primer és la creu gamada esquerdada sobre unes llambordes que proporcionen ritme a la imatge. Les llambordes volen representar els carrers que hi havia al 1938. El tercer símbol és l'espardenya catalana que està a punt d'aixafar la creu gamada i que reprsenta a la classe més humil.
El blanc i negre de la foto en format vertical, proporciona a la imatge tons freds i un ambient més dramàtic. El fotograf va decidir concentrar tota l'atenció de l'espectador en un espai reduït, és per això que ens mostra el seu cartell en un primer pla frontal.
Crec que el símbol que té més significat és l'espardenya, ja que no només representa la classe de pagesos, sinó que també té importància el fet de que no sigui una bota de soldat, ja que això ens llança el missatge de que tothom ha de lluitar, no només els soldats.
Les llambordes volen convidar a la gent a sortir al carrer, que la guerra és al carrer i no dins de casa.
Hi ha poca profunditat de pla i tots els elements estan al mateix pla ja que tenen tots import`ncia per igual.
A part de fixar-nos en el que hi ha a la imatge també ens hem de fixar en el que no hi ha, fer un  fora de camp, anar més enllà. El fet de que no hui hagi cao cara, que sigui un peu anònim i que el cartelln digui "aixafem" vol donar a entendre que han d'anar tots junts contra el faixisme, que s'han de comportar col·lectivament.

foto retallada

foto antiga

Foto original: Sara Bernhard, Cleopatra, 1891

Mar Dacosta, 2011

Fotos Perpinyà

Foto de Ed Ou que trobem a la exposició de "Hijos de los Hombres". La foto ens mostra en Awil Saleh Osman, un nen de dotze anys que té una metralleta amb la qual lluita cada dia contra el Govern.

Fotos Perpinyà

Exposició de Barbra Davidson, Los Angeles Times "Atrapados entre dos fuegos" . La imatge mostra com la família d'un nen mort de cinc anys, deixa anar un colom el dia del seu enterrament després de ser disparat al cap el dia de Halloween.

Fotos Perpinyà

Exposició: World Press Photo. el fotògraf, Pietro Masturzo, ens mostra dos nens afrcans entre uns canaris quan aquests alcen el vol.

Fotos de Perpinyà

Exposició "La Primavera Árabe. El fotògraf, Patrick Robert, ens mostra un camp de refugiats entre Líbia i Tuníssia on hi ha diversos Sub-Africans que han sufert atacs racistes.

Fotos Perpinyà

Fotografia de Nagatori, feta el dia del desastre desde un helicopter. Forma part de l'exposició " Days Japan" i és del fotògraf Koichiro Tezuka

Fotos Perpinyà

Exposició "Sea Soul": Foto de Brian Skerry. Foca de 14 dies d'edat de les costes de Canadà.             

Reflexió sobre l'Homo Videns

Una imatge és l'aparença visible d'un objecte mitjançant qualsevol procediment que permeti generar formes i tonalitats a sobre d'un suport manipulant un determinat material (dibuix, escultura, fotografia...).

Estudiem la definició d'imatge quan en realitat som la generació que més en sap, d'imatges. Desde que es va crear la televisió, es va inventar l'ordinador i el videom, vivim tal com deia l'escriptor Ital Calvino, “sota una pluja ininterrumpuda d'imatges”. És sorprenent el número d'imatges que una persona normal pot arribar a rebre, a veure, en un dia, però, de debó processem i entenem tota la informació que ens brinden aquestes imatges? No. No tenim temps, ens tornariem bojos si només ens paréssim a analitzar tots els 92 anuncis que veiem en un dia, és impossible, per tant, tendim a “veure sense entendre”. Ens hem convertit en humans passius els quals es paren davant una pantalla per matar el temps i prou. Tan se val si posen les notícies, “El Hormiguero” o “El Barco”, amb les quatre hores de mitjana que passa un espanyol davant la televisió amb prou feines recordarà el que ha vist a a la tele avui d'aquí a quinze dies. A vegades, inclús, no fan res de bo ni interessant, però tot hi això romanem davant el televisor, sense concentrar-nos en res, realitzant l'acció que menys fa treballar el nostre cervell.

L'homo sapiens, el d'abans, el que agafava la cultura, els valors i destinava la major part del seu temps a llegir, ara s'ha convertit en el nou homo videns, un nou homo l'activitat principal del qual és mirar pantalles.